Olor a tarongina

Vora el jardí, asseguda, mirant els gessamins, penso que encara se sent l'olor a tarongina que va esclatar la primavera passada, i sembla que no se'n vulgui anar mai. Podria ser que s'hi quedés per sempre, aquesta olor. Jo vindria a seure cada dia, una estona, vora el jardí. Veuria bellugar-se d'una banda a l'altra la roba estesa i, en un cop de vent, retornaria la primavera. Sempre que volgués tenir-la, sabria on anar. Quan l'enyorés, vindria a prop seu, i moriria de tendresa en sentir-la, encara, vora meu. I amb els ulls clucs, retindria el teu record viu per un instant, desafiant així la desmemòria i el temps que va passant.