Veig caure -pedra sobre pedra- la memòria d'una vida
unes mans desconegudes reposen sobre mi i em sacsegen
violentament el meu cos s'encongeix i m'aboco a la ceguesa
amago el crit, amago la por i el dubte
habito en un espai i un temps indefinits on es fa evident l'absència,
on es fa evident la mort i la pèrdua
veig com s'ensorra -pedra sobre pedra- el record d'una vida
de fons una veu pronúncia: només ho podem deixar morir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada