Caiguda la vesprada entre les places de benimaclet
i en arribar et trobo a tu, quiet, pausat, com si res passés
Et miro i ens anem des-cobrint a mida que les paraules
s'endinsen en la fugaç lluita de quina-eixirà-abans
Potser mai goso dir-te que a resguard entre carrerons
vas ser tu qui em va fer creure de nou en la poesia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada