Dilluns de desembre, a les 23:05

Caiguda la vesprada entre les places de benimaclet

deixo anar el meu cos seguint la veu de la paraula dita
i en arribar et trobo a tu, quiet, pausat, com si res passés
Et miro i ens anem des-cobrint a mida que les paraules
s'endinsen en la fugaç lluita de quina-eixirà-abans
Potser mai goso dir-te que a resguard entre carrerons
vas ser tu qui em va fer creure de nou en la poesia

Diumenge de desembre, a les 20:55

Em retornes els mots i l'estat de llibertat després de sentir-me arrebasada una vegada i una altra per cossos que m'emmudien la por. Poses en manifest altra volta la paraula casa i m'endinso en el meu cos sense retorn. El caliu que allibera la teva veu em desprèn del glaç. Ja no temo dir ni estimar

Dissabte de desembre, a les 12:48

Re-tornar al lloc d'origen i mirar-ho tot des de tan a prop em torna a anys enrere. Com deshabitar l'escalfor, les paraules i aquest buit