L'origine du monde
dimarts, 3 d’abril del 2018
Dimarts d'abril, a les 19:05
dimecres, 28 de març del 2018
Dimecres de març, a les 11:05
Sota els llençols t'evito
i corren dins meu els dubtes:
em sento fràgil
de pell blanca i menuda
busco la llum i l'aigua
entre tanta terra àrida
la humitat
busco tornar a ser llavor
per recordar-nos que som l'arrel
no la flor
no la flor
dimarts, 20 de febrer del 2018
De camino a casa
de camino a casa tengo miedo
me envuelvo la cabeza con la bufanda
una
dos
tres vueltas
dos
tres vueltas
hasta que no veo
de camino a casa me pregunto
¿por qué?
y respondo:
tengo un cuerpo
tengo un cuerpo
¿todos quienes poseen un cuerpo
tienen miedo de camino a casa?
dissabte, 17 de febrer del 2018
Dissabte de febrer, a les 20:08
obrir la finestra i veure que el corrent s'ho endú tot
diumenge, 11 de febrer del 2018
El recuerdo
(Fragmento de El recuerdo. La historia de dos cuerpos bajo un alud)
Abro los ojos y me veo a mí misma en el suelo
miro mi piel rasgada contra el asfalto y después la miro a ella
o quizás es al revés
-estoy bien- es lo primero que mi lengua es capaz de pronunciar y repetir
ella lo ha visto todo y me mira desde la distancia hasta que logra decirme
–estoy asustada.
Abro los ojos y me veo a mí misma en el suelo
miro mi piel rasgada contra el asfalto y después la miro a ella
o quizás es al revés
-estoy bien- es lo primero que mi lengua es capaz de pronunciar y repetir
ella lo ha visto todo y me mira desde la distancia hasta que logra decirme
–estoy asustada.
A mi alrededor hay gente que habla un idioma que no quiero entender,
pero me obligan a hacerlo.
Me preguntan si lo recuerdo todo. Les digo que sí y pienso que ojalá no.
A mí, que siempre me ha dado miedo el olvido, ahora me persigue el recuerdo. Y no puedo huir.
Me levanto y me aparto de la carretera.
Cerca de un árbol entiendo que no soy capaz de entender.
Me he golpeado en la cabeza, me duele el párpado izquierdo, me quema la rozadura en el codo, y siento como si mis dientes se fueran a caer.
Estoy bien, de verdad, estoy bien digo mientras la visión tambalea y todo oscurece y no veo y me pregunto ¿veré otra vez o a partir de ahora será siempre así?
Pero todo vuelve.
Mi visión, su dolor, mi recuerdo y la sangre fuera de mi cuerpo.
dimarts, 23 de gener del 2018
Dimarts de gener, a les 19:53
Con olvido, casi ignorándola por entero, se alejará de mi vida. Y aunque parezca icreíble yo entraré en otras vidas.
Virginia Woolf, Las olas.
dijous, 4 de gener del 2018
Dijous de gener, a les 19:48
Prenem un cafè amb llet que acaba sent un cafè sol -la cambrera no ens ha entès bé- i les paraules comencen a sortir de dins seu un cop seiem a la taula. Jo sempre he sigut més d'escoltar, i observar el seu do per la paraula em fascina. Feia temps que no ens vèiem i la seva vida és de pel·lícula. La manera apassionant en que em narra els fets fa que em traslladi com a personatge secundari de la trama. Ella va nombrant els homes que han anat passant per la seva vida, amb quants només ha encreuat mirades i amb quants només llit, i jo puc entreveure, tot i la seva rotunda negació, a quins no deixarà d'estimar mai. Quan ha expulsat de dins seu tots els records que necessitava compartir, fa el primer glop de cafè -potser ja massa fred- i ja fora del to nerviós i adrenalínic em diu que hi ha tres tipus d'amor: el que sempre tindràs present, el platònic i amb el que acabaràs estant tota la vida. Intento extrapolar les classificacions a nivell personal i només tinc clara la tercera: jo. Ella, enmig d'un suspir, reconeix que ell és el de sempre i es beu el que queda a la tassa d'una sola glopada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
