Dimarts de gener, a les 19:53

Con olvido, casi ignorándola por entero, se alejará de mi vida. Y aunque parezca icreíble yo entraré  en otras vidas.

Virginia Woolf, Las olas.

Dijous de gener, a les 19:48

Prenem un cafè amb llet que acaba sent un cafè sol -la cambrera no ens ha entès bé- i les paraules comencen a sortir de dins seu un cop seiem a la taula. Jo sempre he sigut més d'escoltar, i observar el seu do per la paraula em fascina. Feia temps que no ens vèiem i la seva vida és de pel·lícula. La manera apassionant en que em narra els fets fa que em traslladi com a personatge secundari de la trama. Ella va nombrant els homes que han anat passant per la seva vida, amb quants només ha encreuat mirades i amb quants només llit, i jo puc entreveure, tot i la seva rotunda negació, a quins no deixarà d'estimar mai. Quan ha expulsat de dins seu tots els records que necessitava compartir, fa el primer glop de cafè -potser ja massa fred- i ja fora del to nerviós i adrenalínic em diu que hi ha tres tipus d'amor: el que sempre tindràs present, el platònic i amb el que acabaràs estant tota la vida. Intento extrapolar les classificacions a nivell personal i només tinc clara la tercera: jo. Ella, enmig d'un suspir, reconeix que ell és el de sempre i es beu el que queda a la tassa d'una sola glopada.

Dilluns de desembre, a les 23:05

Caiguda la vesprada entre les places de benimaclet

deixo anar el meu cos seguint la veu de la paraula dita
i en arribar et trobo a tu, quiet, pausat, com si res passés
Et miro i ens anem des-cobrint a mida que les paraules
s'endinsen en la fugaç lluita de quina-eixirà-abans
Potser mai goso dir-te que a resguard entre carrerons
vas ser tu qui em va fer creure de nou en la poesia

Diumenge de desembre, a les 20:55

Em retornes els mots i l'estat de llibertat després de sentir-me arrebasada una vegada i una altra per cossos que m'emmudien la por. Poses en manifest altra volta la paraula casa i m'endinso en el meu cos sense retorn. El caliu que allibera la teva veu em desprèn del glaç. Ja no temo dir ni estimar

Dissabte de desembre, a les 12:48

Re-tornar al lloc d'origen i mirar-ho tot des de tan a prop em torna a anys enrere. Com deshabitar l'escalfor, les paraules i aquest buit

Recordar-nos

Memoritzar el record canviant de tu

retenir-lo amb força fins, sense adonar-me’n,

convertir-te en el que mai ha passat. 

Fa vertigen dir que oblido. 

Desgranar la llau d’imatges

que conviuen dins meu 

sense saber què-va-ser-real. 

No ens recordo. 

Es fa difícil dir que no sé si vam arribar a ser

si amb tu em sabia meva

si ens vam estimar mai. 

El pes del temps recau sobre mi i

sense forces per sortir-ne, decideixo

a contracor

ignorar.  

Argilaga

En una altra vida vull ser arbre

-dic.

En una altra vida vull arrelar-me dins teu
embrutar la meva pell de terra, escorpins
i humitat

En una altra vida tornaria a néixer
t o r n a r i a   a   n é i x e r
dins el mateix bosc