Dimarts de gener, a les 19:53

Con olvido, casi ignorándola por entero, se alejará de mi vida. Y aunque parezca icreíble yo entraré  en otras vidas.

Virginia Woolf, Las olas.

Dijous de gener, a les 19:48

Prenem un cafè amb llet que acaba sent un cafè sol -la cambrera no ens ha entès bé- i les paraules comencen a sortir de dins seu un cop seiem a la taula. Jo sempre he sigut més d'escoltar, i observar el seu do per la paraula em fascina. Feia temps que no ens vèiem i la seva vida és de pel·lícula. La manera apassionant en que em narra els fets fa que em traslladi com a personatge secundari de la trama. Ella va nombrant els homes que han anat passant per la seva vida, amb quants només ha encreuat mirades i amb quants només llit, i jo puc entreveure, tot i la seva rotunda negació, a quins no deixarà d'estimar mai. Quan ha expulsat de dins seu tots els records que necessitava compartir, fa el primer glop de cafè -potser ja massa fred- i ja fora del to nerviós i adrenalínic em diu que hi ha tres tipus d'amor: el que sempre tindràs present, el platònic i amb el que acabaràs estant tota la vida. Intento extrapolar les classificacions a nivell personal i només tinc clara la tercera: jo. Ella, enmig d'un suspir, reconeix que ell és el de sempre i es beu el que queda a la tassa d'una sola glopada.